Cocoa és completament orientat a objectes, des dels seus paradigmes fins a la seva arquitectura de gestió d'esdeveniments. L'Objective-C, el principal llenguatge de desenvolupament de Cocoa, també és profundament orientat a objectes, encara que parteixi de l'ANSI C. Proporciona un suport d'execució per despatxar missatges i especifica les convencions sintàctiques per definir noves classes. L'Objective-C suporta la majoria de les abstraccions i mecanismes que es troben en altres llenguatges orientats a objectes com el C++ i el Java. Aquests inclouen l'herència, l'encapsulació, la re-utilització i el polimorisme.

Però l'Objective-C és diferent d'aquells altres llenguatges orientats a objectes, sovint de forma important. Per exemple, l'Objective-C, a diferència del C++, no permet la sobre-càrrega d'operadors, les plantilles, o l'herència múltiple. L'Objective-C tampoc te un mecanisme de "paperera de reciclatge" com té el Java, que automàticament allibera els objectes innecessaris (tanmateix, té mecanismes i convencions per acomplir el mateix objectiu).

Encara que l'Objective-C no té aquestes característiques, els seus esforços com a llenguatge de programació orientat a objectes compensen més. A continuació s'ofereix una exploració de les capacitats especials de l'Objective-C i també una descripció de la versió Cocoa pel llenguatge de programació Java.