No tots els programes que farem seran amb interfície gràfica i alguns d'ells
són de línia d'ordres. La interacció sovint amb aquest tipus d'aplicacio es fa
mitjançant paràmetres.

Les aplicacions en la gran majoria de sistemes arrenquen en una rutina
main que té la capçalera següent.

int main(int argc, char* argv[]);

Perque no soni tant a japones el que dic ho intentare explicar per parts. Es tracte de fer el que plantejava en l'article: Problema amb OVTDTool: Omnivision 2610 ECX. O sigui, que disposem d'un kit de desenvolupament de la camara Omnivision OV2610 que porta un sensor d'imatges CMOS i un xip Cypress que comunica el sensor CMOS amb el PC a traves d'una interficie USB 2.0. Aixi doncs per tal d'accedir als registres propietaris del CMOS s'ha de fer usant 'usb vendor requests'. s a dir, enviar paquest de 'request' al xip de USB indicant que volem accedir a registres propietaris del CMOS. Quna parlo de registres propietaris el que vull dir es que no son registres estandars USB 2.0 sino que son especifics del fabricant per aquest producte.

La gestió dels esdeveniments es realitza de diferents maneres
en els diferents llenguatges de programació existents. Anem
a veure per sobre com es fa en cada un d'ells.

Per gestió d'esdeveniments ens referim a quins mecanismes es poden
utilitzar en els diferents llenguatges de programació per a
la gestió d'esdeveniments asíncrons.

L'article, que podeu trobar en aquest enllaç, consisteix en una introducció a la programació amb GTK a través d'uns petits exemples.Hi ha una petita introducció sobre el GTK, com gestionar senyals, organitzar visualment els elements, i dos exemples.

Doncs avui m'he passat un munt d'hores fent electronica, si nois si. Aquella assignatura que vaig repetir tants cops a la universitat. Resulta que havia de fer-li un feineta per un amic meu. Te una fabrica de cartro i diverses maquines controlades per PCs amb Win9X, la questio es que a la feina li hem fet un aplicatiu de gestio per l'empresa i aquest aplicatiu es capaç de saber quins son els estats d'aquestes maquines. Aixi doncs aprofitant tot aixo el que es volia era encentre unes 'balizas' (llums de colors) sobre l'armari de controls de la maquina perque a distancia es pugui saber en quin estat es troba aquesta maquina.

Aixo que sembla tan complicat en realitat no ho es gens ni mica, simplement com dic jo te un problema: conflictes entre branques de coneixement. O sigui, electronica, programacio en Win9X, creacio de .DLL i control de ports. En casos com aquests es quan entens perque serveix la Telematica, ja que els informatics em deien que ni idea de com fer el circuit, que com a molt controlar ports a alt nivell, res d'enviar bits a certs pins del port paral·lel i els electronics em deien que de ports paral·lels ni idea que encendre i apagar 'balizas' tot el que vulgui: interruptors, temporitzadors, etc. pero res de .dll's i coses rares.

Sovint ens toca actualitzar software perquè tenen fallades de seguretat que explotades amb èxit podrien tenir efectes devastadors
en els nostres sistemes. Un error de programació clàssic que introdueix aquestes vulnerabilitats és l'anomenat buffer overflow.

Per allà el 1992, quan Borland va treure la seva setena (i última) versió de
Turbo Pascal per a DOS a la caixa del producte hi mencionava una dada que avui
dia és difícil de trobar en les eines de desenvolupament. Turbo Pascal 7 era
capaç de compilar 85.000 línies de codi per minut en un Compaq Deskpro 386/33.

Treballant emb el temps. En Mike Chirico proporciona una sèrie de utilitats i descriu tècniques per a fer operacions amb les dates. Aquella preguna tant simple com quina hora és d'aqui a 4 anys? Sembla simple, però no ho és pas tant...

En Anglès, interessant perquè porta una pila d'exemples que també ens podem baixar desde sourceforge:
http://prdownloads.sourceforge.net/souptonuts/README_Working_With_Time.html?download

Un problema freqüent que se solen trobar els programadors quan implementen una
aplicació és la de resoldre els problemes de memòria dinàmica. Sempre és font
de problemes i maldecaps. Malauradament afecta a quasi tots els entorns de
desenvolupament però sol ser especialment greu en llenguatges com C i C++.

Els símbols febles dels fitxers objecte són un tipus particular de símbols que permeten superar alguns aspectes de la rigidesa de la fase de linking.

Segur que moltes vegades heu vist errors de seguretat en moltíssimes aplicacions que fan referència a aquesta pràctica, però potser no sabeu en qui.. (82 words)

És freqüent organitzar el nostre codi en rutines. Ningú amb dos dits de front fa un programa on només hi hagi una rutina main gegantina, almenys no normalment. Les rutines al seu torn solen agrupar-se en llibreries per la seva temàtica. L'agrupació en llibreries no només té una finalitat conceptual, ens permet realitzar compilació per separat dels nostres programes i permet que un mateix codi sigui reutilitzat per diversos programes.

Anem a veure com podem fer això a GNU/Linux amb el llenguatge C.