Les comunicacions de veu, i també amb imatge, sobre la xarxa, fan un salt qualitatiu quan deixem de fer servir un ordinador i el programa corresponent (skype, gnomemeeting, iphone...) i directament fem servir un telèfon convencional, un videotelèfon o fins i tot un mòbil.
Com a usuari de telefonia sobre IP, les ventatges ja em resulten òbvies des de fa temps, pensant ja en els projectes de futur potser arriva el moment de introduir-nos en aquestes tecnologies en sistemes oberts.

Amb aquest ànim he començat a navegar per internet i vaig veient coses, avans no les oblidi, es bò anar escrivint el que anem veient... Poc a poc ja ho anirem ampliant.

Conceptes

La possibilitat de fer conferències, ja sigui de veu o d'imatge combinat amb les xarxes de dades proporcionen la possibilitat d'incorporar continguts i funcionalitats molt interessants a una xarxa que, de forma conjunta, li afegeixen molt valor, deixant a banda les possibles ventatjes des del punt de vista d'estalvi de despeses de trucades internes si ho fem en una xarxa lliure.
Perquè això sigui possible en una xarxa IP, hi ha una sèrie de protocols (per exemple l'H323, etc...) que estan pensats per a suportar aquests serveis. Aquests protocols, perquè funcionin correctament, no es poden veure afectats per la resta de tràfic de la xarxa, ja que en cas contrari, una simple transferència o ftp podria provocar talls en la comunicació. Perquè una xarxa suporti aquesta mena d'ús cal que disposi de mecanismes que garanteixin qualitat de servei ("QoS"). Això s'aconsegueix configuradant adequadament els diferents dispositius que gestionen la xarxa. De baix cost i que disposin d'aquesta capacitat hi ha, entre d'altres, des d'un simple Linux posat com a "router" o encaminador, fins als populars WRT54G modificats via hack.
El resultat de tot plegat és que sense que l'usuari hagi de fer servir cap ordinador, simplement amb el terminal adequat, pugui fer trucades, disposar de serveis com ara bústies de veu o missatgeria unificada (veu, correu electrònic...) etc..

En resum, es tracta d'una dimensió que va molt més enllà de les comunicacions tal i com les coneixiem fins ara. Per fer-ho possible hi ha una pila de components que s'aniran descrivint a continuació.

 Terminals

Els terminals és allò que haurem de fer servir per a establir la comunicació. Hi ha de tot, des dels simples telèfons amb cable, que en lloc de connectar-los a una xarxa telefònica, tenen un connector que s'endolla a una xarxa IP, als models inhalàmbics, que de fet, al no necessitar cables i admetre trucades pel sol fet d'estar dins de la cobertura d'un punt calent, ja es comporten com el que fins ara coneixem com a telèfon mòbil. A la fotografia de la dreta en podeu veure un.

Aquests són els que tenen l'aspecte convencional que coneixiem fins ara, en van sortint també altres variants, ja sigui perquè incorporen també càmeres i pantalles (com el que veieu a dalt de tot d'aquest article), com aparells que es connecten directament al televisor i ens permet fer la videoconferència des de la sala d'estar.

Hi han també, com es lògic, els adaptadors que ens permeten adaptar un telèfon convencional de manera que en permet endollar-lo a la xarxa IP. Aquests adaptadors, quan són per un sol telèfon, poden ser una simple caixeta petita on en una banda hi endollem el telèfon, i per l'altra el cable de xarxa. Hi ha també adaptadors que directament ens permeten connectar més d'un telèfon, com el que veieu a la fotografia.
Aquestes "caixes" ja proporcionen les funcions bàsiques: Tenen una adreça IP i habiliten al telèfon a fer trucades cap a un altre telèfon fent servir la xarxa IP com a transport de la comunicació.

Centraletes PBX

La centraleta PBX és aquell dispositiu que actua com el que entenem com a "centraleta telefònica", encara que en aquest cas, incloent a banda les propietats que coneixiem fins ara (encaminament de trucades i gestió de números de telèfon), també les noves (bústies de veu, missatgeria unificada, passarel.la entre xarxes de telefonia normals i la nostra xarxa sobre IP). Per fer simplement trucades d'un telèfon a un altre dins la xarxa, potser en podem prescindir, però ens caldran quan volguem habilitar la resta de serveis o disposar de interconnexió entre les xarxes telefòniques convencionals i la nostra.
Estan sortint aparells, que en realitat son ordinadors amb no pas massa prestacions (Pentiums a partir de 250 MHz, 128 Mb de memòria,...) que ja ens venen construïts en forma de centraleta PBX amb tot el programari instal.lat, o distribuicions "Live-CD" també amb totes aquestes coses i que funcionen només a partir de posar que el sistema arranqui del CD.

Projectes Open Source

Navegant per la xarxa he trovar diversos projectes que fan implementacions de sistemes per a sonar serveis de conferència sobre IP. Tant si ens interessa fer el bricolatge de construir-nos el servidor PBX nosaltres mateixos, o fem servir una distribució comercial que ja ens vingui construida, va bé tenir algun enllaç per saber son trobar-los...

• Bayonne.
  Projecte opensource que fa una implementació de serveis de servidor PBX.
• Asterisk. Un altre projecte, aquest sembla que incorpora ja més prestacions, de l'estil de fil musical, etc...
• Linux Live-CD VoIP Server.
  Del mateix autor de la distribució Linux Live-CD Router, en fa una implementació que distribueix comercialment i proporcionant suport per a la implementació de servidors PBX.