El món del codi lliure hi ha diferents Sistemes Gestors de Bases
de Dades, però els més coneguts són MySQL i
PostgreSQL , a part d'aquests en podem trobar d'altres com SAPDB o
Firebird. El següent article és una petita
introducció a Firebird una base de dades molt desconeguda
però que amb l'últim any ha anat guanyant
importància.

El següent document és una traducció llliure de
l'article publicat el divendres 6 de febrer per  class="content"> Masroor Farooqi a href="http://www.linuxjournal.com">Linux Journal.

L'article original el podreu trobar a la següent adreça:



    
http://www.linuxjournal.com/article.php?sid=7010&mode=thread&order=0

Introducció al Servidor de
Bases de Dades Firebird

Raons per tenir en
compte el servidor de bases de dades Firebird en el teu proper projecte.



En el món del open-source s'ha treballat bastant en
conseguir un servidor de bases de dades robust, escalable, amb totes le
funcionalitas necessaries, que fos capaç de soportar grans
volums de dades i a l'hora compatible amb eines open-source com ara el
Perl i el PHP. Els dos màxims exponents són PostgreSQL i
MySQL, però ha arribat un nou competidor, el  SGBD (Sistema
Gestor de Bases de Dades) Firebird. Ofereix gran quantitat de
configuracions, un codi molt estable i testejat provinent del SGBD de
Borland, Interbase. Com es veurà més tard en aquest
article, Firebird té moltes de les funcionalitats disponibles en
les Bases de Dades comercials, com ara procediments emmagatzemats,
triggers, copies de seguretat en calent i replicacions entre bases de
dades. Com la majoria de SGBD, Firebird inclou una serie de opcions de
configuració que poden ser resultar una mica confoses per a
l'usuari novell. Per tant, abans de veure les funcionalitats d'aquest
SGBD veurem les opcions bàsiques de configuració.



Firebird va neixer del SGBD Interbase de Borland. Quan Interbase va
arribar a la versió 6.0 Borland va decidir que el producte
s'estava quedant antiquat, i va obrir el codi sota llicència
open-source. Més tard, sembla que Borland va canviar de idea
sobre el producte i va continuar desenvolupant Interbase com una base
de dades comercial fins arribar a la versió actual Interbase 7.1
. Firebird 1.0 és una branca del codi obert de Interbase 6.0 i
la major part dels esforços actuals es vasen en la nova
versió Firebird 1.5 (Actualment en la última Release
Candidate).



Per a l'usuari novell, té dos aspectes que poden portar a
confusió: En primer lloc, el SGBD està disponible en dues
arquitectures (ClassicServer, SuperServer). En segon lloc es poden
utilitzar diferents "dialectes"de SQL per treballar amb el Servidor.
Donem un cop d'ull a les arquitectures per després passar als
dialèctes.



Com hem comentat abans Firebird té dos variants Classic Server i

Super  Server. Classic Server es la arquitectura original de la
Servidor. En la arquitectura clàssic es llança un
procés per a cada conexió amb l'ajuda del servei xinet.
Quan el nostre servidor té poques conexions (1-30 aprox.),
l'arquitectura classic utilitza menys recursos que l'arquitectura
SuperServer.



L'arquitectura Super Server s'ha marcat com la direcció a seguir
pels desenvolupadors de Firebird. És una arquitectura multi-fil,
multi-client que utilitza pocs recursos quan hi ha multiples conexions.
la gestió de l'espai de dades i el sistema de bloquejos
són molt més eficinents en aquest tipus d'arquitectura,
perquè processos separats no han d'esperar-se abans de poder ser
adreçats. Una concepte que ha de tenir clar el programador quan
treballa amb una arquitectura Super Server, es que el programa client
que interactua amb el servidor ha de ser "thread safe". Per qui estigui
familiaritzat amb Oracle, una manera fàcil de veure-ho és
que l'arquitectura Classic utilitza conexions dedicades mentres que la
Super Server utilitza conexions compartides. Per més
informació sobre aquest tema consulteu la secció de
recursos.



L'Altre aspecte que pot ser confús a l'usuari novell són
els tres diferents dialectes de SQL que ofereix Firebird. Aquests
dialectes influeixen sobretot als formats date-time i a la
precisió de les dades numèriques. Una bona regla a seguir
seria la següent: Si no estàs familiaritzat amb els
diferents dialectes de Firebird utilitza el dialecte 3. Aquest
dialecte, no només conté les últimes
especificacions del ANSI SQL, sinó que serà familiar als
usuairs de MySQL i Sybase. Els dialectes es poden configurar en temps
d'execució i poden ser canviats per un client en el moment de
conectar-se o amb un comanda de SQL.