Aquesta és la pàgina arrel de la xarxa oberta en malla de guifi.net per a Catalunya. Des d'aquest mapa o els enllaços a les diferents zones pots obtenir major detall dels <a target="_self" href="node/2413/view/nodes">nodes</a> i <a target="_self" href="node/2413/view/services">continguts</a> de la xarxa. Amb aquesta aplicació es proporciona un conjunt d'eines de suport als col·lectius que volen formar xarxa oberta, entre d'altres: <a target="_self" href="node/2413/view/map">Mapes</a> i utilitats geogràfiques per <a target="_self" href="node/1708/view/distances">calcular distàncies i comprovar perfils</a>, <a target="_self" href="node/1706/view/graphs">gràfiques de tràfic de la xarxa</a> i <a target="_self" href="guifi/graph_detail?type=pings&radio=256">disponibilitat,</a> <a target="_self" href="node/2451/view/ipv4">reserva de rangs i assignació d'adreces de xarxa</a>, <a target="_self" href="guifi/device/788/view/unsolclic">configuració dels equips</a>, <a target="_self" href="forum/126">suport als usuaris</a>... Si vols fer xarxa, només cal que t'hi apuntis. Si ets de fora de la zona arrel, l'extenem, que d'això es tracta. <div>L' Alt Empordà és una de les dues <a href="wiki/Comarca" title="Comarca">comarques</a> en què va quedar dividit l'<a href="wiki/Empordíƒ " title="Empordà">Empordà</a> en la <a href="wiki/DivisiíƒÂ³_comarcal_de_1936" title="Divisió comarcal de 1936">divisió comarcal de 1936</a>.</div> <div>Limita amb el <a href="wiki/Vallespir" title="Vallespir">Vallespir</a> i el <a href="wiki/RossellíƒÂ³" title="Rosselló">Rosselló</a> pel nord; amb la <a href="wiki/Mediterríƒ nia" title="Mediterrània">Mediterrània</a> per l'est; amb el <a href="wiki/Baix_Empordíƒ " title="Baix Empordà">Baix Empordà</a>, el <a href="wiki/GironíƒÂ¨s" title="Gironès">Gironès</a> i el <a href="wiki/Pla_de_l'Estany" title="Pla de l'Estany">Pla de l'Estany</a> pel sud, i amb la <a href="wiki/Garrotxa" title="Garrotxa">Garrotxa</a> per l'oest. </div>Mes info extra: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alt_Empordíƒ ">http://ca.wikipedia.org/wiki/Alt_Empord%C3%A0</a> <div class="ms-WPBody"><div align="justify">Boadella d´Empordà es troba situat a uns 14 km. al NO de Figueres. Pertany a la província de Girona i a la comarca de l´Alt Empordà. </div> <div><img alt="" src="http://217.14.36.164/sites/boadella_i_les_escaules/Images_Gallery/Boadella_vistamunicipi.jpg" align="textTop" vspace="5" border="0" /> <div>  Vista del municipi</div> </div><div align="justify">Per la carretera N-II i direcció a França es pot entrar en el poble de Pont de Molins i seguir la carretera comarcal que condueix a Les Escaules i després Boadella, a uns 3 km. També es pot agafar una carretera que condueix des de la N-II a Biure d´Empordà i seguidament a Boadella. </div> <div align="justify">El terme municipal, d´una extensió de 10´73 km2, està format pels pobles de Boadella i Les Escaules. Boadella és el cap de terme, situat a la riba dreta del riu la Muga, i a 89 m. d´altitud. Les Escaules es troba a 3´3 km. Muga avall i també a la dreta d´aquest riu. El municipi ocupa una petita vall regada pel riu Muga en el seu curs mitjà, abans d´entrar en contacte amb la plana empordanesa. </div> <div align="justify">Aquesta vall es troba envoltada per muntanyes i pujols que no superen els 300 m. d´alçada i que són els últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa. Al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i Terrades; al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius. Els cims més alts del terme són el Puig del Penjat ( 263 m.), Puig Cargol ( 260 m.), Puig Gros ( 191 m.) i Puig Molló. </div> <div align="justify">El riu Muga travessa el terme municipal de NW a SE. Un altre curs fluvial de certa importància és el torrent de la Caula. Aquest torrent, a uns 500 m. a llevant del poble de les Escaules, forma un saltant d´aigua de 30 m. d´alçada. Hi ha altres torrents de curs irregular, com el córrec del Mas Serra, el del Noguer, dels Arbres i córrec Fondo.</div> <a href="http://webspobles.ddgi.cat/sites/boadella_i_les_escaules/Pages_LeftMenu/Coneix.aspx">http://webspobles.ddgi.cat/sites/boadella_i_les_escaules/Pages_LeftMenu/Coneix.aspx</a></div><div align="justify">El Far d'Empordà forma part de la comarca de l'Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de km2 i el poble està a 44 m. d'altitud. </div> <div align="justify">Els límits del terme municipal són al nord amb Vila-sacra, a l'est amb Fortià, al sud amb Vilamalla i Riumors i a l'oest amb Figueres. Té agregat el nucli de l'Oliva. </div> <div>Figueres és la capital de la <a title="Comarca" href="wiki/Comarca">comarca</a> de l'<a title="Alt Empordà" href="wiki/Alt_EmpordíƒÂ ">Alt Empordà</a> i cap del <a title="Partit judicial" href="wiki/Partit_judicial">partit judicial</a> de Figueres, a la <a title="Província de Girona" href="wiki/ProvíƒÂncia_de_Girona">província de Girona</a>.</div> <h2>[<a title="Edita secció: Geografia" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=1">edita</a>] Geografia</h2><div>Es troba situada en el centre de la plana <a title="Alt Empordà" href="wiki/Alt_EmpordíƒÂ ">altempordanesa</a>, a l'extrem nord-oriental de <a title="Catalunya" href="wiki/Catalunya">Catalunya</a>. Figueres és la ciutat més poblada de la comarca, amb 41.115 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. El municipi de Figueres té una extensió de 19,38 km². És una ciutat ben comunicada, gràcies a la seva situació, ja que des de Figueres és possible anar a la platja, a la muntanya o travessar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de <a title="Barcelona" href="wiki/Barcelona">Barcelona</a> a <a title="Portbou" href="wiki/Portbou">Portbou</a>, l'autopista <a title="AP-7" href="wiki/AP-7">AP-7</a> de <a title="Barcelona" href="wiki/Barcelona">Barcelona</a> a <a title="La Jonquera" href="wiki/La_Jonquera">la Jonquera</a>, la carretera <a title="N-II" href="wiki/N-II">N-II</a> de <a title="Barcelona" href="wiki/Barcelona">Barcelona</a> a <a title="França" href="wiki/FraníƒÂ§a">França</a> i altres vies secundàries que connecten l'<a title="Alt Empordà" href="wiki/Alt_EmpordíƒÂ ">Alt Empordà</a> amb el <a title="Pla de l'Estany" href="wiki/Pla_de_l'Estany">Pla de l'Estany</a>, la <a title="Garrotxa" href="wiki/Garrotxa">Garrotxa</a> i el <a title="Baix Empordà" href="wiki/Baix_EmpordíƒÂ ">Baix Empordà</a>.</div> <div>Figueres està situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels <a title="Pirineus" href="wiki/Pirineus">Pirineus</a> i de la frontera <a title="França" href="wiki/FraníƒÂ§a">francesa</a>.</div> <div>Distàncies des de Figueres a altres ciutats:</div> <ul><li><a title="Girona" href="wiki/Girona">Girona</a>: 36 km </li><li><a title="Aeroport de Girona-Costa Brava" href="wiki/Aeroport_de_Girona-Costa_Brava">Aeroport de Girona-Costa Brava</a>: 50 km </li><li><a title="Perpinyà" href="wiki/PerpinyíƒÂ ">Perpinyà</a>: 65 km </li><li><a title="Barcelona" href="wiki/Barcelona">Barcelona</a>: 136 km </li><li><a title="Aeroport del Prat" href="wiki/Aeroport_del_Prat">Aeroport del Prat</a> 160 km </li><li><a title="Tarragona" href="wiki/Tarragona">Tarragona</a>: 234 km </li><li><a title="Tolosa de Llenguadoc" href="wiki/Tolosa_de_Llenguadoc">Tolosa de Llenguadoc</a>: 253 km </li><li><a title="Lleida" href="wiki/Lleida">Lleida</a>: 292 km </li><li><a title="Marsella" href="wiki/Marsella">Marsella</a>: 373 km </li><li><a title="València" href="wiki/ValíƒÂ¨ncia">València</a>: 483 km </li><li><a title="Madrid" href="wiki/Madrid">Madrid</a>: 735 km </li><li><a title="Milà" href="wiki/MilíƒÂ ">Milà</a>: 849 km </li><li><a title="París" href="wiki/ParíƒÂs">París</a>: 911 km </li><li><a title="Roma" href="wiki/Roma">Roma</a>: 1207 km </li><li><a title="Amsterdam" href="wiki/Amsterdam">Amsterdam</a>: 1426 km </li></ul><div><a name="Economia"></a></div> <h2>[<a title="Edita secció: Economia" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=2">edita</a>] Economia</h2><div>La ciutat de Figueres gaudeix d'una situació privilegiada, a la cruïlla de la principal via de comunicació que va de <a title="Barcelona" href="wiki/Barcelona">Barcelona</a> al <a title="Rosselló" href="wiki/RossellíƒÂ³">Rosselló</a> i França i de la ruta que condueix de la costa empordanesa a l'interior del pre-Pirineu. Aquesta situació l'ha convertit, des d'antic, en un punt de trobada i d'aturada, de viatgers, menestrals i comerciants de tota mena.</div> <div>L'atractiu comercial de Figueres ha estat i és gran, sobretot per a la comarca de l'Alt Empordà, que hi ha trobat un centre proveïdor de tots els serveis necessaris, però també per a altres zones pròximes. Tot i que aquest atractiu s'ha matisat darrerament, amb l'auge d'altres localitats i la competència de <a title="Girona" href="wiki/Girona">Girona</a> i <a title="Olot" href="wiki/Olot">Olot</a>, Figueres continua sent un reclam setmanal important per a la seva comarca, que hi acudeix setmanalment a mercat (els dijous).</div> <div>El desenvolupament del <a title="Turisme" href="wiki/Turisme">turisme</a> ha afavorit molt la ciutat, que és la població i el centre comercial i cultural més important i pròxim a l'actual frontera francoespanyola pel sud. Figueres és visitada anualment per molts dels turistes que travessen la frontera i aprofiten per fer-hi una petita aturada, i també per molts veïns nord-catalans i francesos.</div> <div>Actualment, el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari. La restauració, l'alimentació i tots els comerços i serveis que ofereix la ciutat hi representen un 75% de l'activitat econòmica. El sector comercial, tradicionalment de petites superfícies, s'ha començat a renovar i modernitzar en els darrers anys Història</div> <div>El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és <a title="Garrigal (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Garrigal&action=edit&redlink=1">Garrigal</a>.</div> <div>El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigòtica. El <a title="1267" href="wiki/1267">1267</a> el rei <a title="Jaume I" href="wiki/Jaume_I">Jaume I</a> li va concedir una <a title="Carta pobla" href="wiki/Carta_pobla">carta pobla</a> i anys més tard <a title="Hug V d'Empúries" href="wiki/Hug_V_d'Empíƒºries">Hug V</a>, <a title="Comte d'Empúries" href="wiki/Comte_d'Empíƒºries">comte d'Empúries</a>, la va incendiar.</div> <div>De l'antiga muralla queda dempeus la <a title="Torre Gorgot (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Torre_Gorgot&action=edit&redlink=1">torre Gorgot</a>, integrada al <a title="Teatre-Museu Dalí" href="wiki/Teatre-Museu_DalíƒÂ">Teatre-Museu Dalí</a>.</div> <div>La ciutat és el bressol de la <a title="Sardana" href="wiki/Sardana">sardana</a>, les primeres composicions de la qual són degudes a <a title="Pep Ventura" href="wiki/Pep_Ventura">Pep Ventura</a>, figuerenc nascut accidentalment a <a title="Alcalà la Real" href="wiki/AlcalíƒÂ _la_Real">Alcalà la Real</a> (<a title="Jaén" href="wiki/JaíƒÂ©n">Jaén</a> Art i arquitectura</div> <div>Entre d'altres, Figueres compta amb els següents monuments:</div> <ul><li>El <a title="Castell de Sant Ferran" href="wiki/Castell_de_Sant_Ferran">castell de Sant Ferran</a> </li><li>L'<a title="Església parroquial de Sant Pere" href="wiki/EsglíƒÂ©sia_parroquial_de_Sant_Pere">església parroquial de Sant Pere</a> </li><li>El <a title="Teatre-Museu Gala Salvador Dalí" href="wiki/Teatre-Museu_Gala_Salvador_DalíƒÂ">Teatre-Museu Gala Salvador Dalí</a> </li></ul><div><a name="Tradicions_i_cultura"></a></div> <h2>[<a title="Edita secció: Tradicions i cultura" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=7">edita</a>] Tradicions i cultura</h2><div>La festa major de Figueres se celebra el <a title="3 de maig" href="wiki/3_de_maig">3 de maig</a> amb motiu de les <a title="Fires de la Santa Creu (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Fires_de_la_Santa_Creu&action=edit&redlink=1">Fires de la Santa Creu</a>. El <a title="29 de juny" href="wiki/29_de_juny">29 de juny</a> se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, <a title="Sant Pere" href="wiki/Sant_Pere">sant Pere</a>. Figueres compta amb un destacat conjunt de <a title="Gegant" href="wiki/Gegant">gegants</a> i capgrossos.</div> <div>Figueres acull la seu de:</div> <ul><li>L'<a title="Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Arxiu_Comarcal_de_l%27Alt_Empord%C3%A0&action=edit&redlink=1">Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà</a> </li><li>L'<a title="Orquestra de Cambra de l'Empordà" href="wiki/Orquestra_de_Cambra_de_l'EmpordíƒÂ ">Orquestra de Cambra de l'Empordà</a> </li><li>La <a title="Unió Esportiva Figueres" href="wiki/UniíƒÂ³_Esportiva_Figueres">Unió Esportiva Figueres</a> </li><li>La <a title="Fundació Esportiva Figueres" href="wiki/FundaciíƒÂ³_Esportiva_Figueres">Fundació Esportiva Figueres</a> </li><li>El <a title="Club Bàsquet Adepaf" href="wiki/Club_BíƒÂ squet_Adepaf">Club Bàsquet Adepaf</a> </li><li>El <a title="Casino Menestral Figuerenc" href="wiki/Casino_Menestral_Figuerenc">Casino Menestral Figuerenc</a> </li><li>La <a title="Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme" href="wiki/AssociaciíƒÂ³_de_Familiars_de_Represaliats_pel_Franquisme">Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme</a> </li></ul><div><a name="Museus_i_teatres"></a></div> <h3>[<a title="Edita secció: Museus i teatres" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=8">edita</a>] Museus i teatres</h3><ul><li>El <a title="Museu Nacional del Joguet de Catalunya" href="wiki/Museu_Nacional_del_Joguet_de_Catalunya">Museu Nacional del Joguet de Catalunya</a> </li><li>El <a title="Museu de l'Empordà" href="wiki/Museu_de_l'EmpordíƒÂ ">Museu de l'Empordà</a> </li><li>El <a title="Museu de la Tècnica de l'Empordà (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Museu_de_la_T%C3%A8cnica_de_l%27Empord%C3%A0&action=edit&redlink=1">Museu de la Tècnica de l'Empordà</a> </li><li>El <a title="Teatre-Museu Gala Salvador Dalí" href="wiki/Teatre-Museu_Gala_Salvador_DalíƒÂ">Teatre-Museu Gala Salvador Dalí</a> </li><li>Teatre Municipal El Jardí </li><li>Col·lecció particular de rellotges de Martí Amiel </li></ul><div><a name="Festivals"></a></div> <h3>[<a title="Edita secció: Festivals" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=9">edita</a>] Festivals</h3><ul><li><a title="Festival Acústica (encara no existeix)" href="w/index.php?title=Festival_Ac%C3%BAstica&action=edit&redlink=1">Acústica</a>. </li><li><a title="Festival de Jazz de Figueres" href="wiki/Festival_de_Jazz_de_Figueres">Festival de Jazz de Figueres</a>. </li></ul><div><a name="Mitjans_de_comunicaci.C3.B3"></a></div> <h3>[<a title="Edita secció: Mitjans de comunicació" href="w/index.php?title=Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29&action=edit&section=10">edita</a>] Mitjans de comunicació</h3><ul><li><a title="Hora Nova" href="wiki/Hora_Nova">Hora Nova</a> és el bisetmanari de l'Alt Empordà. La primera capçalera, amb més de 30 anys d'història. Es publica cada dimarts i cada divendres. </li></ul><div><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Figueres_(Alt_EmpordíƒÂ )">http://ca.wikipedia.org/wiki/Figueres_%28Alt_Empord%C3%A0%29</a> </div> <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrig%C3%A0s">Garrigàs a la Viquipèdia</a><table width="100%" border="0"><tr><td><div align="justify">Lladó, a la comarca de l'Alt Empordà i amb 581 habitants (01/01/04), està situat a l'altiplà del riu Manol, a uns 500 metres de la seva riera esquerra i a les estribacions oritentals del Mont de la "Mare de Déu del Mont". A més del riu Manol, també drena el terme la riera d'Alguema (afluent del Manol) que travessa el nucli de la població. </div> </td><td valign="top" align="right"><img src="sites/llado/Images_Gallery/llado_municipi.jpg" border="0" /> Vista del municipi</td></tr><tr><td colspan="2"><div align="justify">Lladó té dues entrades per arribar al nucli. Per una banda la carretera que passant per Navata, comunica amb Figueres i per l'altra banda, la més recent, que enllaça amb Cabanelles i permet una millor comunicació amb la comarca de la Garrotxa i la Vall de Banyoles</div> </td></tr></table><a href="http://webspobles.ddgi.cat/sites/llado/Pages_LeftMenu/Coneix.aspx">http://webspobles.ddgi.cat/sites/llado/Pages_LeftMenu/Coneix.aspx</a> El terme municipal d'Avinyonet del Penedès es divideix geogràficament en dues zones: una de més plana, dominada pels conreus de vinya i fruiters al nord-oest, i una altra de més muntanyosa al sud-est, on abunda la vegetació boscosa. El municipi es caracteritza per tenir una població força dispersa en el territori, amb diversos pobles, barriades i masies. La capital administrativa és Avinyó Nou, a la part plana, que és traspassada per la carretera nacional A7 (antiga N-340). És el poble més gran del municipi i també el més nou, ja que no hi ha vestigis arqueològics. A Avinyó Nou s'hi concentren la major part dels serveis i comerços, així com l'activitat industrial, al barri de Can Merlines. Les Gunyoles és el segon nucli en població i està situat dalt d'un turó al límit entre la part plana i la boscosa. Compta amb la resta més antiga d'Avinyonet, una torre funerària d'època romana. Històricament ha tingut una forta cohesió social, que ha propiciat manifestacions culturals tan consolidades com ara el pessebre vivent parlat. L'Arboçar és un altre desl nuclis d'Avinyonet, endinsat a la part més muntanyosa. Al bell mig del poble hi ha algunes masies de típic estil català, que li donen un aspecte atemporal i pintoresc. Igual que el caràcter disgregat del municipi en general, la població es divideix en 3 barris: l'Arboçar de Baix, l'Arboçar de Dalt i l'Arboçar de les Roques. Cantallops és un petit poble amb un fort creixement demogràfic als últims anys. Està a cavall de les dues zones geogràfiques d'Avinyonet, i també és travessat per la carretera nacional A7, on s'ha instal.lat alguns establiments comercials. L'església rodona, construïda als anys 70, domina el centre del nucli i fa que tingui un caràcter peculiar. Sant Sebastià dels Gorgs s'ubica al nord del municipi, a la part plana. Està envoltat de vinyes i el reguen diferents rieres o gorgs, cosa que s'ha traspassat al nom. El seu monestir és una joia del romànic penedesenc, amb un característic campanar que destaca per sobre les teulades. Potser és el poble que conserva un aire més tradicional. A Avinyonet del Penedès hi ha altres barriades, com Clariana, Collblanch, Mas Comtal, La Garrofa , Cal Padrona… No es pot dir que arribin a formar pobles, encara que cadascun tingui el seu caràcter propi. Al peu del Parc Natural del garraf també hi ha Can Mitjans, una urbanització on es comença a desvetllar certa consciència col.lectiva.Comunitat de veïns del poble de Torrelavit que a través de xarxes inal·lambries i de cable s'han interconnectat amb la finalitat de compartir recursos de la xarxa. Malgrat els nostres pocs recursos i les modestes pretencions la xarxa cobreix gairebé tot el nucli habitat del poble de Torrelavit.La moguda a Anoia l'estem fent entre:      <a target="_self" href="http://iglu.cat">IGLU - Igualada GNU/Linux Users</a>     <a target="_blank" href="http://sensefils.masquefa.net">MSF - Masquefa Sense Fils</a>     <a target="_blank" href="http://digicape.capellades.net">digiCape - L'associació digital de Capellades</a>     <a target="_blank" href="http://montbui-wireless.com">montbui-wireless.com (Blog)</a>     <a href="http://www.multiespai.com/">Multiespai Informatica </a>     Per posar-vos en contacte amb nosaltres, escriviu a la llista de correu:<ul><li>guifi-anoia(arroba)llistes.projectes.lafarga.org</li><li>Per subscriure-us-hi: guifi-anoia-subscribe(arroba)llistes.projectes.lafarga.org</li></ul>Nuclis urbans del terme municipal d'Òdena.       Podeu demanar més informació:                 <a href="http://montbui-wireless.com" target="_self">montbui-wireless.com</a>          <a target="_self" href="http://iglu.cat/">IGLU - Igualada GNU/Linux Users</a>         L'estat de l'art de la moguda al Bages el podeu seguir a <a href=http://bages.guifi.net>la web de bages.guifi.net</a>.<div>Aquesta zona es planteja com a proposta de desplegament de guifi.net al municipi, a petició de l'ajuntament d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aguilar_de_Segarra" target="_self">Aguilar de Segarra</a>. La idea de l'ajuntament es oferir accés a internet als veïns interessats. Fa pocs mesos van contractar una empresa per a que desplegués i explotés la xarxa amb un accés a internet de pagament. Aquesta xarxa només ha funcionat de manera anècdotica, en el moment actual no està operativa. Ara l'ajuntament es planteja alternatives, entre les quals guifi.net. Aclariments Preliminars -. La xarxa que plantejem s'acolliria al <a target="_self" href="ComunsSensefils">ComunsSenseFils</a> que en seria la llicència d'ús -. Part de l'equipament instal·lat actualment es podria reutilitzar (especialment el material dels nodes "clients") però no això no es pot garantir. La proposta de desplegament que es presenta assumeix que caldrà canviar tots els aparells. Un cop es desmantelli la xarxa actual i poguem verificar quin material hi ha instal·lat es podrà mirar quines reutilitzacions són possibles. -. Aquesta proposta està feta basant-nos en una visita curta a part de les instal·lacions actuals, és necessari verificar visualment que els enllaços són possibles abans de considerar-la com a proposta definitiva -. Tots els nodes són propostes, i a cada un d'ells poden ser necessaries intervencions d'obra pública que es detallen a cada node. Totes les localitzacions estan pendents de confirmació i els seus propietaris no han estat consultats. -. Aquest desplegament es pressuposta <a href="ca/budgets/8097" target="_self">aquí,</a> aquest pressupost es orientatiu, caldria confirmar els preus amb la botiga/empresa que es trïi. El pressupost no inclou la mà d'obra del muntatge ni les despeses d'obra pública ni portar l'electricitat als nodes -. Si vols col·laborar amb el projecte posa't en contacte alberthoms_arroba_gmail.com Configuració de la xarxa Preveiem un desplegament típic de guifi.net: 1-. Xarxa troncal d'enllaços dedicats entre supernodes a 5Ghz amb un ample de banda real al voltant de 20Mb/s 2-. Xarxa d'accés a 2,4Ghz, amb ample de banda teoric de 54Mb/s (en aquest cas s'opta pel protocol 802.11g perque al ser un entorn sense soroll no es preveuen problemes) a repartir entre tots els clients connectats simultaniament a cada ràdio del supernode. Es preveu un nombre baix d'usuaris pel que es podrien arribar a amples de banda de 5 o més Mb/s per node client 3-. Nodes clients connectats a la xarxa d'accés dels supernodes, tipicament amb antenes de rajola de pocs dB 4-. Accés a internet a traves de servidor proxy Plantejem el desplegament en dues fases, a la primera (en blau al mapa) es cobreix part del municipi i es fa arribar l'accés a internet fins al Castell de Castellar, l'Ajuntament i el diposit del Vendrell i les seves àrees de cobertura. En la segona fase (en vermell al mapa) es fa arribar la xarxa fins les Coromines i s'afegeixen enllaços redundants per a millorar la qualitat i la connectivitat de la xarxa. Aquestes dues fases es podrien executar de forma simultània (o deixar-se preparat en algún punt) <a target="_self" href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&msid=105868369622438803101.00000111cc3d4911124ae&z=12&ll=41.7603,1.651382&spn=0.181317,0.31929&t=h&om=1">Mapa del desplegament</a> 1a fase Consta de 5 supernodes que s'enllacen en línia entre ells formant una ziga-zaga que segueix la vall de la riera de Rajadell, molt revirada. Per fer més robusta la xarxa s'han afegit enllaços redundants i connexions amb xarxes veines. Amb això es garanteix la connectivitat en cas de la caiguda d'algun enllaç i la possibilitat de fer servir l'accés a internet del poble veí en cas de la caiguda del propi Amb la distribució d'antenes que es proposa es podria donar servei a més d'un centenar de nodes clients (caben entre 25 i 30 "clients" per a cada ràdio de cobertura) 1-. <a target="_self" href="node/8098">Diposit de Fals</a>: En aquest primer supernode, situat al diposit de Fals, és fins on arriba l'ADSL. Segons sembla ara mateix l'empresa que ha fet el desplegament hi té contractades 2 ADSL de 8Mb/s. Seria interessant fer un canvi de titularitat de les línies per tal de no complicar-ho més amb altes i baixes de línia telefònica. Dins la caseta on arriben les línies telefòniques hi ha un ordinador de que se n'hauria d'aclarir la propietat. En aquesta caseta s'hi hauria d'ubicar el servidor <a target="_self" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Proxy">proxy</a> d'accés a internet. Just davant el diposit hi ha una casa que impedeix la línia de visió amb el següent supernode, caldria posar una <a target="_self" href="http://www.televes.com/espanol/producto/ficha.asp?COD=27">torreta</a> que la superés en alçada, calculem que al voltant d'uns 9m serien suficients. La distància fins al següent supernode, el del castell és de 5,5Qm, i la <a target="_self" href="modules/guifi/guifi_heights.php?x1=393073.90092639&y1=4622152.2421168&x2=387764.23004065&y2=4620708.1471257&node1=DipositFals&node2=AguilarCastell&width=640&height=320">línia de visió</a> (un cop superada la casa) sembla prou bona Aquest supernode constarà d'un <a target="_self" href="http://www.routerboard.com/rb500.html">routerboard mikrotik</a> que admet fins a 4 ràdios, tot i que en aquest cas només se'n faria servir una. L'enllaç es faria a 5Ghz amb una antena parabòlica de entre 25 i 30dB 2-. <a target="_self" href="node/8105">Castell de Castellar</a> En aquesta ubicació no hi ha electricitat, la instal·lació actual esta alimentada amb energia solar, que s'aprofitaria per aquest supernode. Es preveu que a mig termini hi arribi una línia. La ubicació idonia del supernode seria a dalt de la paret de l'extrem NE de l'edifici del castell que actualment està en fase de reforma pel que cal suposar que un cop finalitzada la reforma calgui reubicar-lo. Inicialment s'hauria de collar un màstil a la paret on es penjarien les antenes Aquest supernode també constarà d'un <a target="_self" href="http://www.routerboard.com/rb500.html">routerboard mikrotik</a>, aquest amb quatre ràdios, una per a l'enllaç amb el dipòsit de Fals, amb una antena idèntica a la de l'altre costat de l'enllaç, una altra per a l'enllaç amb l'Ajuntament, també a 5 Ghz amb una antena rajola de 22dB, i dues ràdios a 2,4Ghz per a donar cobertura a nodes clients, amb una antena sectorial de 120º d'obertura i 14dB encarada a l'oest i una rajola (reutilitzariem alguna de les actuals) encarada cap al veïnat de Castellar 3-. <a target="_self" href="ca/node/8106">Ajuntament d'Aguilar </a>Aquest supernode també constarà d'un <a target="_self" href="http://www.routerboard.com/rb500.html">routerboard mikrotik</a>, aquest amb quatre ràdios, una per a l'enllaç amb el castell, amb una antena idèntica a la de l'altre costat de l'enllaç, una altra per a l'enllaç amb el diposit del Vendrell amb una antena rajola de 5Ghz de 22dB i una per a la cobertura aprofitant una de les antenes omnidireccionals que hi ha ara. Les antenes s'haurien de situar en un màstil el més amunt possible de la teulada per a vencer una mica l'enclotament de l'edifici. Des del routerboard es faria baixar un cable de xarxa per a connectar-lo a la xarxa de l'ajuntament, d'aquesta forma ja es deixaria connectat directament a la troncal Quedarà una ràdio lliure per a un enllaç amb el Repetidor en la segona fase 4-. <a target="_self" href="ca/node/8124">Diposit del Vendrell</a> Des d'aquesta ubicació es preten arribar a les zones que no queden ben cobertes des dels altres supernodes ja que l'orografia de la vall deixa moltes zones d'ombra També consta d'un routerboard, amb una ràdio per a l'enllaç amb l'ajuntament amb una antena rajola de 22dB, i dues ràdios per a cobertura amb antenes sectorials que cobririen 240º. Quedarà una ràdio lliure per a algun futur enllaç redundant o bé per a afegir-hi alguna antena sectorial en cas que calgui dònar servei al sud d'aquest node 5-. <a target="_self" href="ca/node/8110">Repetidor de TV </a>A aquesta ubicació hi ha dos torres amb gran nombre d'antenes, sembla que en una d'elles no hi hauria d'haver problema per a instalar-hi el supernode, però caldria comprovar-ho i veure si hi cabria sense problemes o caldria fer-hi alguna modificació En aquest punt hi ubicariem un altre mikrotik amb 4 ràdios. Una donaria cobertura local amb una antena sectorial de 120º. Amb això hi hauria senyals de xarxa provinents de 3 punts cardinals pel que quasi es podria descartar que quedés alguna zona d'ombra. Les altres 3 ràdios serien per a enllaços troncals a 5Ghz, un cap a l'ajuntament (antena rajola de 22dB), una altre cap al node que esta previst a la Llavinera (també una antena rajola de 22dB) i finalment un enllaç de llarga distància fins al supernode de Bufalvent, a Manresa (antena de 25/30dB) 6-. <a target="_self" href="node/2837">Bufalvent</a> Aquest supernode forma part de la xarxa troncal de Manresa, que és un xic diferent de la de guifi.net. En el moment d'escriure la proposta aquest supernode disposa d'un enllaç lliure que es podria aprofitar. En el pressupost es suposa que es podria aprofitar aquest enllaç lliure, però com que s'aplica la politica del primer que arriba s'ho queda, caldria verificar-ho abans d'instalar-ho 2a fase En aquesta fase es vol fer arribar la xarxa al veinat de les Coromines Aquesta segona fase fa servir enllaços d'altres xarxes ja existents o planificats. En cas d'arribar a aquesta fase caldria valorar que es pot aprofitar dels enllaços existents. El pressupost suposa que calgui afegir tot l'equipament 1-. <a target="_self" href="node/3656">La Llavinera </a>Aquest supernode està previst en el desplegament de guifi.net a St Pere Sallavinera. En el moment d'escriure aquesta proposta no sabem com està aquest desplegament. Ho haurem de mirar Aquest supernode consta de nou d'un mikrotik amb 2 enllaços a 5 Ghz amb antenes de 22dB, un cap al Repetidor i l'altre cap a Les Coromines Queden 2 enllaços lliures, en funció de com estigui el desplegament de St Pere potser es podria compartir l'aparell 2-. <a target="_self" href="node/8116">Les Coromines </a>En aquest supernode hem previst 2 ràdios, una per a l'enllaç amb la Llavinera i l'altre per a donar cobertura local aprofitant una de les antenes omnidireccionals instal·lades en el desplegament actual Accés a Internet L'accés a internet que es proposa és a traves d'un servidor proxy. L'ús del proxy redunda en un millor rendiment de la xarxa per: 1-. Optimitza l'ample de banda: manté en memòria les pàgines més visitades de forma que no li cal anar-les a buscar a internet 2-. Impedeix, si es vol, l'ús d'aplicacions que consumeixen ample de banda de forma incontrolada (P2P) 3-. Control estadístic dels usuaris 4-. La pàgina d'autenticació del node permet presentar als usuaris les informacions que es creguin convenients, que així arriben a tots els usuaris del proxy A més permet esquivar la clausúla que tenen alguns contractes dels ISP que impedeix l'ús de l'accés a internet fora del domicili contractant. En el cas que només se'n permeti l'ús a aquells que tenen un node "client" evidencia l'autoprestació, ja que l'accés és només per a aquells que comparteixen la xarxa. Dins de guifi.net hi ha diverses "modalitats" de gestió d'un proxy: 1-. Obert a tothom qui té node funcionant 2-. Obert només a veïns del municipi que hostatja el proxy 3-. Obert només a membres d'un determinat col·lectiu (clubs, entitats...) Per a aquest desplegament ens decantariem per obrir el proxy només a aquells veïns que diposin d'un node en funcionament. L'ús del proxy hauria de ser gratuit, ja que així encara queda més clar el concepte d'autoprestació: -. L'ajuntament lloga una adsl que es fa arribar a través d'una xarxa, que és de tots els usuaris, fins a la seva ubicació física i comparteix l'excedent d'ample de banda que no fa servir amb la resta d'usuaris co-propietaris (cadascú propietari del tram que ha pagat) El proxy s'allotjaria en un servidor proper a l'ADSL, no cal un ordinador massa potent i es pot gestionar de forma remota. Amb els aplicatius de guifi.net la gestió d'usuaris no és massa complexa i la poden fer persones amb coneixements elementals d'informàtica. A més, a guifi.net s'ha creat la figura de proxy federat: com que la xarxa està interconnectada per molts punts, molts proxys són accessibles, aprofitant això es federen els usuaris dels proxys en un sol "paquet" d'usuaris, de forma que quan el teu proxy no està operatiu es pot fer servir el proxy del poble veí. A més existeixen aplicacions que faciliten aquest canvi de configuració. L'ordinador que allotja el proxy també es fa servir per a hostatjar diversos serveis necessaris per a la gestió de la xarxa: servidor de gràfiques, accés remot... També s'ha plantejat la possibilitat que s'oferís telefonia IP però de moment a guifi.net no s'ha desenvolupat cap aplicatiu per a gestionar-ho de forma senzilla. El que si que és possible és obrir els ports necessaris i aplicar les polítiques de QoS per a que funcionin els protocols necessaris (SIP, asterisk...) i que els usuaris puguin contractar serveis de telefonia IP amb empreses que ofereixin telefoniaIP o veuIP a través d'internet (per exemple peoplecall, adiptel...). Amb això el tema queda resolt encara que no de la forma més elegant Configuració/muntatge nodes clients En el mapa s'han afegit, en llocs que creiem interessants, alguns nodes clients, en color verd Més d'una vintena de veïns estaven connectats al desplegament actual, la majoria amb antenes exteriors. No hem pogut verificar que les ràdios siguin compatibles, però és bastant possible que amb la configuració adequada funcionin sense cap problema, potser no amb totes les prestacions que donen les ràdios que s'han provat a guifi.net (linksys wrt54gl, buffalo whr54...) Els nodes clients se'ls pot muntar i configurar un mateix, amb el suport de les liistes, forums i trobades de guifi.net o bé pagar a un instal·lador per a que ho faci. El preu de l'equipament oscil·la entre els 120 i 200€ en funció de l'antena i cablejat necessari i el muntatge entre 30 i 60€ Donat que ja hi deu haver veins que tenen el node muntat es podria fer una trobada per tal de reconfigurar els aparells aprofitant algun dels dies del muntatge Interconnexions i possibles ampliacions La xarxa no està mai acabada del tot, sempre s'hi poden fer millores o afegir-hi noves funcionalitats o nous usuaris. La xarxa d'Aguilar ja la plantejem per a que es pugui interconnectar a la resta de guifi.net: 1-. Interconnexió amb Manresa: permetria l'accés directe dels administradors de la xarxa guifibages afegint un nou "camí" de gestió per tal de poder resoldre amb més rapidesa les caigudes que hi pugui haver 2-. Connexió amb Fonollosa: al poble veí de Fonollosa començara aviat el desplegament de guifi.net. LA connexió es pot fer via Manresa, ja que Fonollosa s'hi connectarà, encara que el més interessant seria fer-la de forma directa, això permetria que en cas de caiguda de l'accés a internet d'un dels dos pobles es pogués fer servir el de l'altre 3-. Connexió amb St Pere Sallavinera i Calaf: al igual que en el cas anterior permetria fer una xarxa més robusta 4-. Interconnexió comarcal: guifi.net ja és una xarxa que permet el tramsit de dades per diferents comarques sense haver de passar per internet (Bages, Osona, Vallés...). Completant el desplegament del Bages oest podriem saltar a l'Alt Anoia i a la Segarra També aquest plantejament deixa algunes ràdios lliures per a possibles ampliacions de cobertura si es creu necessari, permetent també afegir-hi algun altre supernode si és necessari Instal·lació i servei tècnic Aquesta és la part que més dubtes generava en la visita, suposem que per la mala experiencia prèvia. Hi ha diverses empreses que instal·len i mantenen trams de la xarxa de guifi.net. La majoria apareixen al <a href="ca/directori" target="_self">Directori de col·laboradors comercials.</a> En aquests moments no hi apareix cap empresa del Bages, però esperem que en breu n'aparegui alguna, estem força gestions al respecte i de moment ja es pot comprar el material necessari a Manresa. La instal·lació dels supernodes es podria fer seguint el mòdel guifi.net: muntatges amb voluntaris els dissabtes al matí, la comunitat local posa la mà d'obra i voluntaris de guifi.net amb coneixements es desplacen al lloc de la instal·lació a fer el muntatge; o bé es podria contractar a alguna de les empreses instal·ladores. Les instal·lacions dels nodes "clients", les que no se les vulguin fer ells mateixos, podrien recaure en alguna d'aquestes empreses i es podrien fer quan s'acumulessin vàries. Pel que fa al servei tècnic caldria diferenciar el suport a l'usuari final (que es faria amb les eines de guifi.net: llistes de correu, forums i trobades, o bé a través del seu instal·lador) del manteniment o reparació de la xarxa troncal. En aquests moments la diagnosi dels problemes i la resolució de la majoria de problemes es fan de forma remota un cop qualsevol administrador de guifi.net en té noticia a les llistes de correu o forums. En alguns pobles hi ha una persona o empresa que n'és la responsable, i primer sempre se'n dòna noticia a la llista de correu per veure si es pot resoldre de forma remota. Quan el  diagnòstic obliga a desplaçar-se al lloc de l'avaria es fa una crida als usuaris per a que s'hi desplacin i se'ls dòna instruccions de com resoldre-ho, la majoria de cops limitar-se a treure i donar el corrent. Aquest sistema voluntari s'ha demostrat altament eficaç, resolent-se els problemes de forma rapidíssima, molts cops més ràpid que els serveis "professionals". Si a més es vol afegir un plus, es possible contractar a alguna de les empreses del directori (o qualsevol altre si tè els coneixements necessaris de la xarxa) per a que ofereixi el servei tècnic i es desplaci a resoldre les incidencies que es puguin produir. Referent al plaç necessari per a executar el desplegament aquest no es pot precisar, veient el que ha passat amb altres desplegaments pot estar al voltant de 2-3 mesos des que es decideix la compra del material </div>Població de Callús. <h1>Vegeu <a href=/node/8346>"Lluçanès"</a></h1>L'estat de l'art de la moguda a Manresa el podeu seguir a <a href=http://manresa.guifi.net>la web de manresa.guifi.net</a>.Municipi de Navàs, inclou CastelladrallMunicipi de St. Joan de VilatorradaBaix Camp sense fils.WEB oficial : http://www.almoster.net http://www.reuswireless.netWeb de l'Ajuntament: <a href="http://www.argentera.cat">www.argentera.cat</a> L'Argentera té una extensió de 9,84 km2 i hi viuen 160 habitants. Està situat a l'oest del Baix Camp essent fronterer amb el Priorat, i enclavat entre la serra de l'Argentera i la muntanya del castell d'Escornalbou.Cambrils sense fils. Per més informació visita la nostra web: <a href="http://www.cambrilswireless.net">www.cambrilswireless.net</a>Reus Ajuntament de Forallac El terme municipal de La Pera es el mes gran del Baix Emporda, Inclou els veinats de Pubol (amb el Castell de Gala-Dali), Riuras i Pedrinya. Al comencament del any 2007 encare esta totalment a les fosques pero confio que podrem engrascar a les forces vives del poble per crea un nodo potent.A Platja d'Aro tenim en funcionament 2 punts d'accés de la Xarxa Oberta guifi.net S'estan construïnt 3 punts d'accés més units per un enllaç troncal a la columna vertebral de la xarxa. A la Xarxa de Platja d'Aro hi ha: - 1 porta de sortida a Internet mitjançant proxy:<ul><li>per utilitzar-lo cal fer una connexió estable <a href="trespassos" target="_blank">http://guifi.net/trespassos</a></li><li>obtenir, un cop tinguis la connexió estable, un usuari per utilitzar-la, el podràs demanar al <a href="ca/forum/126" target="_blank">fòrum d'aquesta web</a></li><li>configurar el teu navegador perquè connecti a 10.155.2.34:3128</li></ul>- 1 Servidor de DNS intern:<ul><li>10.155.2.34</li></ul>I la Xarxa Oberta de Platja d'Aro és possible interconnectar-la a qualsevol poble de l'entorn per fer-la créixer per tot el Baix Empordà fins que sigui possible connectar-la amb altres zones guifi.net que es van creant arreu del país. Convidem als particulars, les empreses, les comunitats de veïns, els comerciants, els establiments de restauració i hosteleria, ... a unir-se a la xarxa i a aportar-hi continguts. Us hi podem ajudar !A Sant Feliu de Guixols estem en procés i proves per connectar-nos a la xarxa Guifi.netXarxa lliure a Sant Feliu de Llobregat. Més informació a: <a href="http://guifisantfeliu.googlepages.com/" target="_blank">Guifi Sant Feliu</a> <a href="http://guifisantfeliu.googlepages.com/" target="_blank"> </a> Mirar web de <a href="http://wifisj.no-ip.org/">Wireless Sant Just Desvern</a>.Per conèixer que estem fent per la zona, inscriu-te a la llista del Barcelonès: <a href="http://llistes.projectes.lafarga.org/mailman/listinfo/guifi-barcelones">http://llistes.projectes.lafarga.org/mailman/listinfo/guifi-barcelones</a>Badalona es una ciutat de 22qm2 i 222.000habitants repartits en 35 barris i 8 distrites. L'any 2003 un grup de persones vam comentçar el projecte ciutadá de xarxa lliure sense fils a la ciutat :) el projecte a l'any 2007 va entrar en una dinámica de creixement, en part per el treball de les persones implicades al projecte i les ganes de la gent de fer xarxa lliure on poder compartir recursos. Va ser el també al 2on quart del 2007 quant varem començar a fer xarxa lliure als municipis mes próxims a Badalona com son: Barcelona i Sant Adriá de Besós, la xarxa lliure sense fils no enten de fronteres :) tb se está plantejant gracies a Guifi.net unir Badalona amb Barcelona i l'Hospitalet i unir el Barcelonés amb el Vallés per tal de tindre enllaç sense fils desde el Litoral fins a la zona centre de Catalunya. <a href="http://www.badalonawireless.net">http://www.badalonawireless.net</a> Ja fa temps que un grup de gent, de L´Hospitalet de Llobregat, estem tirant endavant el projecte de construir una xarxa lliure a la nostra ciutat. Si ens vols conèixer o contactar amb nosaltres  pots fer una ullada a la nostra web:  <a target="_blank" href="http://www.hospitaletwireless.org"><img border="0" alt="Guifi.net a L'Hospitalet de Llobregat" src="files/images/logo_mini_hw_0.jpg" /></a> <a target="_blank" href="http://www.hospitaletwireless.org">http://www.hospitaletwireless.org</a> Tambe, si ho vols, pots contactar amb el responsable del node, o be via la llista d'usuaris o el propi forum de guifi.net. Sigui com sigui, Benvingut i fem xarxa, lliure i neutre esclar ;) i per mantenir-vos al current de tot el que estem remenant la gent del barcelones en general i participar-hi: <a href="http://llistes.projectes.lafarga.org/mailman/listinfo/guifi-barcelones">http://llistes.projectes.lafarga.org/mailman/listinfo/guifi-barcelones</a> Avis important : Hi ha obert un apadrinament per poder iniciar la creació d´un troncal a 5Ghz e igualment per fer canvis, per millorar covertura de 2.4Ghz a alguns nodes, així com per propiciar l´enllaç d´un parell de nodes un dels quals es aquest que es vol muntar i que formara part del "troncal" de 5Ghz. Si creus que pots donar-nos un cop de ma, o et vols infromar al respecte, ho pots fer accedint a aquest apartat d'aquesta web : <a href="ca/hospitalet/apadrina">Apadrinament : Troncal 5Ghz i covertura 2.4Ghz a L'Hospitalet de LLobregat</a> Recomanacions noms nodes, radios, etc: Per tal de mantenir una mica de coherencia en com anomen els nodes, radios, enllaços tots plegats us subgerim el seguent format: - nodes: HW-NomCarrer   ... tot posant les inicials en majúscules. També podeu anomenar-ho amb la cruilla entre dos carrers, etc. De cara a la nova versiò que serà mes permisiva amb els noms serà interesant afegir al nom del carrer el número per tal de fer-ho mes localitzable. - radios: HWnomcarrerXX     ... tot a excepciò del prefix "HW" en minúscules. XX serà una R per una radio que fa de client y STn (on n es el numero) si es tracte d'un node troncal o d'enllaç (quan es fan un mínim de dos enllaços en aquest node. - SSID de les radios: Si es una radio d'enllaç > SSID: LHw-nomcarrer-nodeenllaçat ... aixi es pot reconexer la radio pel ssid (que es el nom que es veu quan busquem on conectar-nos ;) Si no es un radio per donar covertura > SSID: LHw-nomcarrer-nomcovertura ... on nom covertura pot ser omni, sectorsud ... etc, per que sigui descriptiu. En aquest cas es tractaria d'antenes per clients i que donen covertura de x graus cap a una direcio o en 360 si es una omni. Si es un node client: > SSID: LHW-nomcarrer Gracies per endevant per la vostra col.laboracio !! Aquesta zona es planteja com a proposta de desplegament de guifi.net al municipi de <a target="_blank" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bellver_de_Cerdanya">Bellver de Cerdanya</a>, a iniciativa pròpia. La idea es crear una xarxa oberta entre els veïns interessats i compartir algun accés a internet Actualment al nucli de Bellver hi arriba l'ADSL bàsica i a la majoria dels nuclis del municipi hi ha cobertura d'Iberbanda. L'ajuntament té una zona wifi al davant del seu edifici (actualment no operativa?) Aclariments Preliminars -. La xarxa que plantejem s'acolliria al <a target="_blank" href="ComunsSensefils">ComunsSenseFils</a> que en seria la llicència d'ús -. Aquesta proposta està feta basant-nos en una visita curta a part dels llocs selecionats a l'hora de planificar, és necessari verificar visualment que els enllaços són possibles abans de considerar-la com a proposta definitiva -. Tots els nodes són propostes, i a cada un d'ells poden ser necessaries intervencions d'obra pública que es detallen a cada node. Totes les localitzacions estan pendents de confirmació i els seus propietaris no han estat consultats. -. Aquest desplegament es pressuposta aquí, aquest pressupost es orientatiu, caldria confirmar els preus amb la botiga/empresa que es trïi. El pressupost no inclou la mà d'obra del muntatge ni les despeses d'obra pública ni portar l'electricitat als nodes en cas que fos necessari. -. Si vols col·laborar amb el projecte posa't en contacte alberthoms_arroba_gmail.com Configuració de la xarxa Preveiem un desplegament típic de guifi.net: 1-. Xarxa troncal d'enllaços dedicats entre supernodes a 5Ghz amb un ample de banda real al voltant de 20Mb/s 2-. Xarxa d'accés a 2,4Ghz, amb ample de banda teoric de 54Mb/s (en aquest cas s'opta pel protocol 802.11g perque al ser un entorn sense soroll no es preveuen problemes) a repartir entre tots els clients connectats simultaniament a cada ràdio del supernode. Es preveu un nombre baix d'usuaris pel que es podrien arribar a amples de banda de 5 o més Mb/s per node client 3-. Nodes clients connectats a la xarxa d'accés dels supernodes, tipicament amb antenes de rajola de pocs dB 4-. Accés a internet a traves de servidor proxy Plantejem el desplegament en tres fases, a la primera (en blau al mapa) es cobreix el nucli urbà del municipi i diversos nuclis (Pi, Nas, Olià, Sta Eugènia, Riu de Sta Maria, Baltarga, Beders i Talló) i es fa arribar la xarxa fins a la torreta del camp de tir des d'on es dòna cobertura a altres nuclis (Sta Magdalena, Nèfol, Vilella, Olià?, Sta Eugènia?, Talló, Riu de Sta Maria, Talltendre, Baltarga, Beders, part de Bor) i fins a Mont Curt, en un node autonòm, des d'on es donaria cobertura als nuclis de Talltendre, Cortás, possiblement Èller, Beders i Bor, a més aquest supernode seria des d'on es farien les connexions cap a l'est de la comarca. En la segona fase (en vermell al mapa) s'afegeixen enllaços redundants per a millorar la qualitat i la connectivitat de la xarxa, i en cas que es verifiqui que la cobertura de la primera fase no és suficient es donaria cobertura als nuclis amb mala connexió. En la tercera fase (aquesta la considerem optativa) es creen supernodes als nuclis on hi hagi un numero d'usuaris interessats que ho justifiqui. Aquestes fases es podrien executar de forma simultània (o deixar-se preparades en algún punt) <a target="_blank" href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&z=12&om=1&msid=105868369622438803101.00000111fc686725b11b9&msa=0"> Mapa del desplegament</a> 1a fase Supernode al campanar de Bellver amb cobertura per a clients (2,4 GHz) de 360º al voltant amb un abast aproximat de 4 Qm i enllaç troncal (5GHz) fins a la torre del camp de tir on també hi ha 360º de cobertura. A cada supernode hi caben als voltants de 90 clients (30 per antena). El proxi d'accés a internet s'ubicaria a l'ajuntament i s'enllaçaria amb el supernode del campanar amb un cable de xarxa que es faria passar per l'escomesa de l'enllumenat públic 2a fase Supernodes a Talltendre (donaria cobertura al nucli i a Ordèn i enllaçaria amb Mont Curt i Sta Eugènia), Bor? (en cas que la cobertura no fos suficient), Meranges? (en cas que la cobertura a Èller no fos suficient) i Sta Eugenia que faria d'enllaç redundant, i donaria cobertura al nucli i podria fer l'enllaç a Prullans si es cregués oportú 3a fase Supernodes als nuclis de població que per volum d'usuaris o problemes de cobertura ho justifiquin Accés a Internet L'accés a internet que es proposa és a traves d'un servidor proxy. L'ús del proxy redunda en un millor rendiment de la xarxa per: 1-. Optimitza l'ample de banda: manté en memòria les pàgines més visitades de forma que no li cal anar-les a buscar a internet 2-. Impedeix, si es vol, l'ús d'aplicacions que consumeixen ample de banda de forma incontrolada (P2P) 3-. Control estadístic dels usuaris 4-. La pàgina d'autenticació del node permet presentar als usuaris les informacions que es creguin convenients, que així arriben a tots els usuaris del proxy A més permet esquivar la clausúla que tenen alguns contractes dels ISP que impedeix l'ús de l'accés a internet fora del domicili contractant. En el cas que només se'n permeti l'ús a aquells que tenen un node "client" evidencia l'autoprestació, ja que l'accés és només per a aquells que comparteixen la xarxa. Dins de guifi.net hi ha diverses "modalitats" de gestió d'un proxy: 1-. Obert a tothom qui té node funcionant 2-. Obert només a veïns del municipi que hostatja el proxy 3-. Obert només a membres d'un determinat col·lectiu (clubs, entitats...) Per a aquest desplegament ens decantariem per obrir el proxy només a aquells veïns que diposin d'un node en funcionament. L'ús del proxy hauria de ser gratuit, ja que així encara queda més clar el concepte d'autoprestació: -. L'ajuntament lloga una adsl que es fa arribar a través d'una xarxa, que és de tots els usuaris, fins a la seva ubicació física i comparteix l'excedent d'ample de banda que no fa servir amb la resta d'usuaris co-propietaris (cadascú propietari del tram que ha pagat) El proxy s'allotjaria en un servidor proper a l'ADSL, no cal un ordinador massa potent i es pot gestionar de forma remota. Amb els aplicatius de guifi.net la gestió d'usuaris no és massa complexa i la poden fer persones amb coneixements elementals d'informàtica. A més, a guifi.net s'ha creat la figura de proxy federat: com que la xarxa està interconnectada per molts punts, molts proxys són accessibles, aprofitant això es federen els usuaris dels proxys en un sol "paquet" d'usuaris, de forma que quan el teu proxy no està operatiu es pot fer servir el proxy del poble veí. A més existeixen aplicacions que faciliten aquest canvi de configuració. L'ordinador que allotja el proxy també es fa servir per a hostatjar diversos serveis necessaris per a la gestió de la xarxa: servidor de gràfiques, accés remot... Telefonia Si bé la xarxa guifi.net no disposa de cap aplicatiu per a la gestió d'aquest contingut hi ha vàries possibilitats per als usuaris de la xarxa: -. <a target="_self" href="skype">Skype</a> o similars -. Telefonia interna entre usuaris (<a target="_self" href="asterisk">centraleta asterisk</a>) En un servidor connectat a la xarxa, podria servir el mateix del proxy, es munta una centraleta en que s'assigna una numeració arbitraria als usuaris. Els usuaris mitjançant el seus dispositius (que suportin IAX) es poden comunicar com si fos la xarxa de telefonia interna de qualsevol empresa. Aquestes trucades no suposarien cap cost per als usuaris -. Autoprestació de telefonia externa entre usuaris (<a target="_self" href="asteriskpstn">centraleta asterisk amb connexió PSTN</a>) En cas que un usuari connectat a la xarxa guifi.net disposi d'una línia de telefon convencional pot acordar amb un altre usuari l'ús compartit. Això es faria muntant al domicili de l'usuari amb telefon un servidor amb el maquinari i programari (asterisk) adequat i connectar-lo per un costat a guifi.net i per l'altre a la xarxa telefonica. Amb aquest sistema tots els usuaris comparteixen la mateixa línia telefònica convencional -. <a target="_self" href="proveidorVeuIP">Contractació de telefonia IP</a> a empreses especialitzades de telefonia per internet (SIP) Requereix que hi hagi un accés a internet amb prou ample de banda de pujada i els ports adequats oberts, es podria fer servir l'accés del proxy aplicant-hi polítiques de QoS (qualitat del servei) però en cas que molts usuaris fessin servir aquest sistema és força possible que la qualitat no fos satisfactoria. Triant aquesta opció és el proveidor el que dòna un numero de telefon accesible des de la xarxa telefonica "normal" i factura a l'usuari segons les seves tarifes, també pot proveïr del maquinari necessari -. <a target="_self" href="proveidorVoIPGuifi">Contractació de proveidor de telefonia IP</a> sobre la xarxa neutral Caldria trobar una empresa que volguès oferir serveis de telefonia IP a la xarxa guifi.net. Aquesta empresa podria oferir numeració telefònica i encaminar les trucades dels seus clients per la seva pasarel·la de connexió a la xarxa telefònica "normal", aplicant-los les tarifes que cregués oportunes pel lloguer del numero de telefon i/o de les trucades efectuades. També podria proporcionar a l'usuari el maquinari i/o la instal·lació del mateix Configuració/muntatge nodes clients En el mapa s'han afegit, en llocs que creiem interessants, alguns nodes clients, en color verd Els nodes clients se'ls pot muntar i configurar un mateix, amb el suport de les llistes, forums i trobades de guifi.net o bé pagar a un instal·lador per a que ho faci. El preu de l'equipament oscil·la entre els 120 i 200€ en funció de l'antena i cablejat necessari i el muntatge entre 50 i 90€ Interconnexions i possibles ampliacions La xarxa no està mai acabada del tot, sempre s'hi poden fer millores o afegir-hi noves funcionalitats o nous usuaris. També aquest plantejament deixa algunes ràdios lliures per a possibles ampliacions de cobertura si es creu necessari, permetent també afegir-hi algun altre supernode si és necessari Instal·lació i servei tècnic Hi ha diverses empreses que instal·len i mantenen trams de la xarxa de guifi.net. La majoria apareixen al <a target="_blank" href="ca/directori">Directori de col·laboradors comercials.</a> La instal·lació dels supernodes es podria fer seguint el mòdel guifi.net: muntatges amb voluntaris els dissabtes al matí, la comunitat local posa la mà d'obra i voluntaris de guifi.net amb coneixements es desplacen al lloc de la instal·lació a fer el muntatge; o bé es podria contractar a alguna de les empreses instal·ladores, opció aquesta que encareix el desplegament però l'accelera de forma substancial. Les instal·lacions dels nodes "clients", les que no se les vulguin fer ells mateixos, podrien recaure en alguna d'aquestes empreses i es podrien fer quan s'acumulessin vàries. Pel que fa al servei tècnic caldria diferenciar el suport a l'usuari final (que es faria amb les eines de guifi.net: llistes de correu, forums i trobades, o bé a través del seu instal·lador) del manteniment o reparació de la xarxa troncal. En aquests moments la diagnosi dels problemes i la resolució de la majoria de problemes es fan de forma remota un cop qualsevol administrador de guifi.net en té noticia a les llistes de correu o forums. En alguns pobles hi ha una persona o empresa que n'és la responsable, i primer sempre se'n dòna noticia a la llista de correu per veure si es pot resoldre de forma remota. Quan el  diagnòstic obliga a desplaçar-se al lloc de l'avaria es fa una crida als usuaris per a que s'hi desplacin i se'ls dòna instruccions de com resoldre-ho, la majoria de cops limitar-se a treure i donar el corrent. Aquest sistema voluntari s'ha demostrat altament eficaç, resolent-se els problemes de forma rapidíssima, molts cops més ràpid que els serveis "professionals". Si a més es vol afegir un plus, es possible contractar a alguna de les empreses del directori (o qualsevol altre si tè els coneixements necessaris de la xarxa) per a que ofereixi el servei tècnic i es desplaci a resoldre les incidencies que es puguin produir. Referent al plaç necessari per a executar el desplegament aquest no es pot precisar, veient el que ha passat amb altres desplegaments pot estar al voltant de 2-3 mesos des que es decideix la compra del material Aquesta zona es planteja com a proposta de desplegament de guifi.net al municipi d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Is%C3%B2vol" target="_self">Isòvol</a>, a iniciativa de l'ajuntament. La idea es crear una xarxa oberta entre els veïns interessats i compartir algun accés a internet Actualment al nucli d'All hi arriba l'ADSL bàsica i a la majoria dels nuclis del municipi hi ha <a href="http://hipermapa.ptop.gencat.net/hipermapa/Hipermapa2.asp?NOM_FLASH=aea_high.swf&BACKGROUND=TOPO&LAYERS=BAR_OperOGC" target="_self">cobertura d'Iberbanda</a>. En aquest nucli s'obrirà un telecentre de <a href="http://red.es/" target="_self">Red.es</a> Aclariments Preliminars -. La xarxa que plantejem s'acolliria al <a href="ComunsSensefils" target="_self">ComunsSenseFils</a> que en seria la llicència d'ús -. Aquesta proposta està feta basant-nos en una visita curta a part dels llocs selecionats a l'hora de planificar, és necessari verificar visualment que els enllaços són possibles abans de considerar-la com a proposta definitiva -. Tots els nodes són propostes, i a cada un d'ells poden ser necessaries intervencions d'obra pública que es detallen a cada node. Totes les localitzacions estan pendents de confirmació i els seus propietaris no han estat consultats. -. Aquest desplegament es pressuposta <a href="ca/pressupostisovol" target="_self">aquí</a>, aquest pressupost es orientatiu, caldria confirmar els preus amb la botiga/empresa que es trïi. El pressupost no inclou la mà d'obra del muntatge ni les despeses d'obra pública ni portar l'electricitat als nodes en cas que fos necessari. -. Si vols col·laborar amb el projecte posa't en contacte alberthoms_arroba_gmail.com Configuració de la xarxa Preveiem un desplegament típic de guifi.net: 1-. Xarxa troncal d'enllaços dedicats entre supernodes a 5Ghz amb un ample de banda real al voltant de 20Mb/s 2-. Xarxa d'accés a 2,4Ghz, amb ample de banda teoric de 54Mb/s (en aquest cas s'opta pel protocol 802.11g perque al ser un entorn sense soroll no es preveuen problemes) a repartir entre tots els clients connectats simultaniament a cada ràdio del supernode. Es preveu un nombre baix d'usuaris pel que es podrien arribar a amples de banda de 5 o més Mb/s per node client 3-. Nodes clients connectats a la xarxa d'accés dels supernodes, tipicament amb antenes de rajola de pocs dB 4-. Accés a internet a traves de servidor proxy Plantejem el desplegament en una sola fase, S'instal·laria un supernode a cada nucli (All, Olopte i Isòvol), un altre al telecentre i un altre a la Sorrera d'Isòvol per a enllaçar All i Isòvol. Des del supernode del telecentre es faria l'enllaç amb el supernode de Quadres que interconnectaria amb la xarxa de Bellver mitjançant un enllaç amb el supernode de Talltendre <a href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=105868369622438803101.000437595f72562147868&z=13&om=1" target="_self">Mapa del desplegament</a> <a href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=105868369622438803101.00000111fc686725b11b9&ll=42.400643,1.82785&spn=0.029599,0.080338&t=h&z=14&om=1" target="_self">Mapa del desplegament amb interconnexió amb la xarxa de Bellver</a> Supernode del Telecentre d'All Enllaç a 5GHz amb els supernodes del Campanar d'All i de Quadres. Cobertura a clients locals amb antena omnidireccional. En cas que fos necessari es podria canviar per dues antenes sectorials per a ampliar l'àrea de cobertura i/o poder afegir més clients Supernode del Campanar d'All Enllaç a 5GHz amb els supernodes del Telecentre, Olopte i Sorrera, cobertura local amb antena omnidireccional Supernode de la Sorrera Enllaços a 5GHz amb els supernodes del Campanar d'All i d'Isòvol. Quedaria algun slot lliure per a una possible interconnexió amb Alp o Das Supernode d'Olopte Enllaç a 5GHz amb el Campanar d'All, cobertura a clients locals amb antena omnidireccional o sectorial en funció de la cobertura que es pugui aconseguir. En cas de voler reduir pressupost es podria eliminar aquest supernode i dònar cobertura directament des del supernode del Campanar d'All Supernode d'Isòvol Enllaç a 5GHz amb la Sorrera, cobertura local amb antena omnidireccional. Quedarien slots lliures per a una possible interconnexió amb Sanavastre o Prats. En cas de voler reduir pressupost es podria eliminar aquest supernode i donar cobertura local directament des del supernode de la Sorrera Supernode de Quadres Supernode només per a donar connectivitat amb la xarxa de Bellver. Es donaria accés per cable al restaurant. Enllaços a 5GHz amb el telecentre d'All i el supernode de Talltendre Accés a Internet L'accés a internet que es proposa és a traves d'un servidor proxy. L'ús del proxy redunda en un millor rendiment de la xarxa per: 1-. Optimitza l'ample de banda: manté en memòria les pàgines més visitades de forma que no li cal anar-les a buscar a internet 2-. Impedeix, si es vol, l'ús d'aplicacions que consumeixen ample de banda de forma incontrolada (P2P) 3-. Control estadístic dels usuaris 4-. La pàgina d'autenticació del node permet presentar als usuaris les informacions que es creguin convenients, que així arriben a tots els usuaris del proxy A més permet esquivar la clausúla que tenen alguns contractes dels ISP que impedeix l'ús de l'accés a internet fora del domicili contractant. En el cas que només se'n permeti l'ús a aquells que tenen un node "client" evidencia l'autoprestació, ja que l'accés és només per a aquells que comparteixen la xarxa. Dins de guifi.net hi ha diverses "modalitats" de gestió d'un proxy: 1-. Obert a tothom qui té node funcionant 2-. Obert només a veïns del municipi que hostatja el proxy 3-. Obert només a membres d'un determinat col·lectiu (clubs, entitats...) Per a aquest desplegament ens decantariem per obrir el proxy només a aquells veïns que diposin d'un node en funcionament. L'ús del proxy hauria de ser gratuit, ja que així encara queda més clar el concepte d'autoprestació: -. L'ajuntament lloga una adsl que es fa arribar a través d'una xarxa, que és de tots els usuaris, fins a la seva ubicació física i comparteix l'excedent d'ample de banda que no fa servir amb la resta d'usuaris co-propietaris (cadascú propietari del tram que ha pagat) El proxy s'allotjaria en un servidor proper a l'ADSL, no cal un ordinador massa potent i es pot gestionar de forma remota. Amb els aplicatius de guifi.net la gestió d'usuaris no és massa complexa i la poden fer persones amb coneixements elementals d'informàtica. A més, a guifi.net s'ha creat la figura de proxy federat: com que la xarxa està interconnectada per molts punts, molts proxys són accessibles, aprofitant això es federen els usuaris dels proxys en un sol "paquet" d'usuaris, de forma que quan el teu proxy no està operatiu es pot fer servir el proxy del poble veí. A més existeixen aplicacions que faciliten aquest canvi de configuració. L'ordinador que allotja el proxy també es fa servir per a hostatjar diversos serveis necessaris per a la gestió de la xarxa: servidor de gràfiques, accés remot... Telefonia Si bé la xarxa guifi.net no disposa de cap aplicatiu per a la gestió d'aquest contingut hi ha vàries possibilitats per als usuaris de la xarxa: -. Skype o similars -. Telefonia interna entre usuaris (centraleta asterisk) En un servidor connectat a la xarxa, podria servir el mateix del proxy, es munta una centraleta en que s'assigna una numeració arbitraria als usuaris. Els usuaris mitjançant el seus dispositius (que suportin IAX) es poden comunicar com si fos la xarxa de telefonia interna de qualsevol empresa. Aquestes trucades no suposarien cap cost per als usuaris -. Autoprestació de telefonia externa entre usuaris (centraleta asterisk amb connexió PSTN) En cas que un usuari connectat a la xarxa guifi.net disposi d'una línia de telefon convencional pot acordar amb un altre usuari l'ús compartit. Això es faria muntant al domicili de l'usuari amb telefon un servidor amb el maquinari i programari (asterisk) adequat i connectar-lo per un costat a guifi.net i per l'altre a la xarxa telefonica. Amb aquest sistema tots els usuaris comparteixen la mateixa línia telefònica convencional -. Contractació de telefonia IP a empreses especialitzades de telefonia per internet (SIP) Requereix que hi hagi un accés a internet amb prou ample de banda de pujada i els ports adequats oberts, es podria fer servir l'accés del proxy aplicant-hi polítiques de QoS (qualitat del servei) però en cas que molts usuaris fessin servir aquest sistema és força possible que la qualitat no fos satisfactoria. Triant aquesta opció és el proveidor el que dòna un numero de telefon accesible des de la xarxa telefonica "normal" i factura a l'usuari segons les seves tarifes, també pot proveïr del maquinari necessari -. Contractació de proveidor de telefonia IP sobre la xarxa neutral Caldria trobar una empresa que volguès oferir serveis de telefonia IP a la xarxa guifi.net. Aquesta empresa podria oferir numeració telefònica i encaminar les trucades dels seus clients per la seva pasarel·la de connexió a la xarxa telefònica "normal", aplicant-los les tarifes que cregués oportunes pel lloguer del numero de telefon i/o de les trucades efectuades. També podria proporcionar a l'usuari el maquinari i/o la instal·lació del mateix Configuració/muntatge nodes clients Els nodes clients se'ls pot muntar i configurar un mateix, amb el suport de les llistes, forums i trobades de guifi.net o bé pagar a un instal·lador per a que ho faci. El preu de l'equipament oscil·la entre els 120 i 200€ en funció de l'antena i cablejat necessari i el muntatge entre 50 i 90€ Interconnexions i possibles ampliacions La xarxa no està mai acabada del tot, sempre s'hi poden fer millores o afegir-hi noves funcionalitats o nous usuaris. També aquest plantejament deixa algunes ràdios lliures per a possibles ampliacions de cobertura si es creu necessari, permetent també afegir-hi algun altre supernode si és necessari Instal·lació i servei tècnic Hi ha diverses empreses que instal·len i mantenen trams de la xarxa de guifi.net. La majoria apareixen al Directori de col·laboradors comercials. La instal·lació dels supernodes es podria fer seguint el mòdel guifi.net: muntatges amb voluntaris els dissabtes al matí, la comunitat local posa la mà d'obra i voluntaris de guifi.net amb coneixements es desplacen al lloc de la instal·lació a fer el muntatge; o bé es podria contractar a alguna de les empreses instal·ladores, opció aquesta que encareix el desplegament però l'accelera de forma substancial. Les instal·lacions dels nodes "clients", les que no se les vulguin fer ells mateixos, podrien recaure en alguna d'aquestes empreses i es podrien fer quan s'acumulessin vàries. Pel que fa al servei tècnic caldria diferenciar el suport a l'usuari final (que es faria amb les eines de guifi.net: llistes de correu, forums i trobades, o bé a través del seu instal·lador) del manteniment o reparació de la xarxa troncal. En aquests moments la diagnosi dels problemes i la resolució de la majoria de problemes es fan de forma remota un cop qualsevol administrador de guifi.net en té noticia a les llistes de correu o forums. En alguns pobles hi ha una persona o empresa que n'és la responsable, i primer sempre se'n dòna noticia a la llista de correu per veure si es pot resoldre de forma remota. Quan el  diagnòstic obliga a desplaçar-se al lloc de l'avaria es fa una crida als usuaris per a que s'hi desplacin i se'ls dòna instruccions de com resoldre-ho, la majoria de cops limitar-se a treure i donar el corrent. Aquest sistema voluntari s'ha demostrat altament eficaç, resolent-se els problemes de forma rapidíssima, molts cops més ràpid que els serveis "professionals". Si a més es vol afegir un plus, es possible contractar a alguna de les empreses del directori (o qualsevol altre si tè els coneixements necessaris de la xarxa) per a que ofereixi el servei tècnic i es desplaci a resoldre les incidencies que es puguin produir. Referent al plaç necessari per a executar el desplegament aquest no es pot precisar, veient el que ha passat amb altres desplegaments pot estar al voltant de 2-3 mesos des que es decideix la compra del materialEl Garraf Wireless fa servir guifi.netLa zona volcànica de la Garrotxa es troba als Pirineus orientals, on existeixen una quarentena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de renta basáltica. El focus principal és el pla d'Olot i els seus vessants (el camp de renta ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la renta @fluir<3> seguint la vall del Fluviá i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca. Altre sector important ho constituïx la vall tectònica del Riu Ser, al peu de la escarpa de falla de les serres del Corb i de Finestres, on es troben els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La renta @seguir<3> en aquest cas la vall pel vessant del riu fins al Molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau (castellà: Cascada de Santa Paz). Finalment pot afirmar-se l'existència d'un tercer grup constituït per una sèrie de volcans situats en la vall del Llémena i els de la riera de Adri. El volcà Croscat, en La GarrotxaEn el sector d'Olot també va haver erupcions en l'antiguitat, ja que es poden trobar còdols de basalt en els materials pliocénicos de la vall del Fluviá. En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, encara que podem datar-les totes entorn de la meitat del Quaternari. Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus estromboliano, dels quals existeixen amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials gruixuts (Montolivet, Croscat), existeixen no obstant això taules de renta, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, llocs on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats de basalt (columnates basálticas). Són abundants, en el sector de l'Ésser, les acumulacions de lapislázuli denominades també grederas i, prop d'Olot, les formacions de rentes poroses, consolidades en sectors de aguazales, com en el bosc de Tosca. En l'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluviá i de l'Ésser i la capçalera de les valls de Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya.Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Podeu obtenir més informació entrant a la web oficial del municipi www.besalu.cat Mieres és un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi">municipi</a> de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarca">comarca</a> de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrotxa">Garrotxa</a>.Forma part del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_de_la_Zona_Volc%C3%A0nica_de_la_Garrotxa">Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa</a>. Situat al nord de la serra de <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Finestres&action=edit">Finestres</a> i regat pel riu <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tort&action=edit">Tort</a>, afluent del Ser per la dreta i la riera de Mieres. Pinedes de pi blanc, rouredes i alzinars. L'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">agricultura</a> és de secà amb vinyes i oliveres, i la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> és bovina. Documentat des de l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/834">834</a>, va tenir lloc en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1484">1484</a> la segona <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Remences">Guerra dels Remences</a> dirigits per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Sala">Pere Joan Sala</a>, quan els camperols es van negar a pagar tributs excessius als seus senyors.http://ca.wikipedia.org/wiki/Mieres Olot és la capital de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarca" title="Comarca">comarca</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Garrotxa" title="La Garrotxa">la Garrotxa</a> i cap del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_judicial" title="Partit judicial">partit judicial</a> d'Olot a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Girona" title="Província de Girona">província de Girona</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>. Està situada en una plana envoltada per les <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serra_de_Sant_Valent%C3%AD&action=edit&redlink=1" title="Serra de Sant Valent&