Un node, ja sigui client, punt d'accès, repetidor, enllaç es construeix simplement a partir d'un dispositiu 802.11b o 802.11g , amb això normalment s'aconsegueix una cobertura d'un màxim de 300 metres a la rodona si no hi ha obstacles, i d'uns 80 metres en interiors.
El tipus de dispositiu canviarà en funció del rol que farà el teu node dins de la xarxa. Al full de ruta de guifi.net trovaràs una guia de quines son aquestes funcions en l'àmbit de la cobertura de la xarxa.
Si volem cobrir distàncies superiors llavors podem connectar-li antenes. L'ample de banda de la connexió serà variable. Com més a prop, més ample de banda, com més lluny, menys.
La tipologia de les antenes varia en funció de la cobertura a donar i distància:
Hi ha molta informació a internet de com fer-les tu mateix, aneu però en compte, són molt sensibles amb la humitat, i perquè una antena rendeixi bé i en qualsevol condició atmosfèrica, ha de ser molt ben feta.
El punt d'accés és un aparell que normalment consumeix molt poc. Per exemple, el Linksys WAP11 que tinc funcionant des de fa ja uns anys va a 5V/2 A. Si no tens cap endoll a prop l'alimentació la pots proporcionar des de la pròpia xarxa (PoE - power over ethernet).
Del punt d'accès surt ja la connexió tipus RJ45 que pots connectar a la teva xarxa local. Mols punts d'accés avui dia són també multifuncionals: Incorporen un hub o també són mòdems ADSL.
Finalment, la configuració del punt d'accès, que normalment es fa via navegador amb interfície web, SNMP o USB segons el cas, variarà en funció de la xarxa a la que et vulguis connectar i el model de punt d'accès. Els que admeten configuració via navegador (avui en dia, la majoria) són els més còmodes de configurar.
Les antenes omnidireccionals són aquelles que radien la seva senyal per igual en totes direccions.
És el tipus d'antena que s'utilitza quan no se sap on estaran situades les antenes receptores, d'aquesta manera siguin on siguin rebran la mateixa senyal.
Com que han d'escampar molt més la seva energia que les antenes direccionals la distància que poden cobrir és més petita.
Les antenes omnidireccionals són les més adecuades per fer un Hot Spot. De totes maneres s'ha de mirar bé quin tipus d'antena comprem en funció de l'entorn en el que haurà de treballar.
Per llocs on totes les antenes receptores estan a una altura similar (una sala, una esplanada, camp obert...) en tindrem prou amb una antena amb molt poca obertura vertical (2º-20º), d'aquesta manera, com que escamparà menys energia verticalment guanyarem en distància. En canvi en llocs on hi ha molta diferència d'altura entre l'antena emissora i les receptores (una oficina de varies plantes, un bloc de pisos, un carrer on les cases tenen més de dos pisos, entorn urbà) ens caldrà una antena amb una obertura molt més gran (>20º), això farà que l'energia s'escamparà molt més i per tant perdrem distància de cobertura.
Una manera bastant senzilla de calcular si una antena ens és vàlida o no és utilitzant la següent fórmula:
z = r·sin(a/2)
r és la distància en metres de l'antena receptora.
a és l'angle d'obertura vertical que ens dóna el fabricant.
z és la diferència màxima d'altura a la que pot estar situada una antena receptora a la distància r.
Ho exemplificaré amb un cas real:
Tenim una antena amb una obertura vertical de 8º. El nostre node està a 15m d'alçada respecte el terra. L'antena receptora que volem calcular està a 50m de l'antena emissora.
z = 50·sin(8/2) = 3.49m
Això vol dir que la diferència d'altura màxima que hi podrà haver entre l'antena emissora i la receptora serà de 3.49m, per tant l'antena receptora haruà d'estar situada com a mínima a 11.51m i com a màxim a 18.49m d'alçada respecte el terra.
Per distàncies més petites de 20m ens podem trobar que amb aquesta fórmula no n'hi hagi prou, llavors també hem de mirar el diagrama de radiació que ens proporciona el fabricant. En el diagrama veiem quina és la potència de senyal que s'envia en cada direcció del pla vertical respecte la de la direcció principal (horitzontal). Veurem que hi han antenes que gairebé només emeten en direcció horitzontal, en canvi d'altres emeten petites intensitats a angles molt més oberts, això farà que poguem tenir antenes receptores a poca distància amb una gran diferència d'alçada (per exemple dos pisos per sota).
En David s'està preparant la caixa estanca que vol posar a Calldetenes per al seu punt d'accès. Ha vingut a casa per pendre mides i he aprofitat per fer-hi un parell de fotografies i escriure quatre ratlles sobre la seva construcció. De fet és una cosa força senzilla, però a la vegada interessant i útil per a la construcció dels punts calents i enllaços sensefils.
En David, com que és electricista, fa la feina a consciència: Ell no s'està de res, ho munta dins d'una caixa que ha trobat en un dels seus proveïdors que té clau i una tapa practicable. Segurament no tan econòmic com una simple caixa de plàstic, pero la diferència es nota en el resultat.
A més es prou gran com per encabir-hi fins a 3 Linksys WRT54G, així si a més de punt d'accès, fa d'enllaç a la xarxa troncal amb dos punts més, li serveix la mateixa caixa. Com que és prou gran, a sota li caben els alimentadors. Només portant corrent n'hi hauria prou per fer-ho funcionar, però sempre hi podem passar també un cable de xarxa normal per a unir-lo a una xarxa cablejada.
De la capsa hi surten els forats per treure o bé la mateixa antena d'orígen per al punt calent, o els cables per connectar-hi les antenes direccionals. Maco oi? Jo en vull una també com aquesta, la feina ben feta no té fronteres 
Si cliqueu sobre de les fotos veureu amb una mica més de detall com està feta. N'hi ha una amb la caixa oberta, i l'altre, tancada. En David la penjarà ben aviat al costat de on hi tindrà la antena a Calldetenes.
Per la meva banda, jo n'he muntat una amb una caixa de connexions de les més simples, això si, ben grossa. És la que de moment he posat de forma provisional com a torre de comunicacions en el gronxador. Espero ben aviat fer-ne una de millor, però també té la seva gràcia: S'hi veu el caire lúdic de tot plegat i avans no la desmunti li he fet una fotografia perquè quedi per a la posteritat... Al final, aquesta antena que veieu és la que ha aconseguit connectar de froma estable amb la capsa d'en David des de Gurb a Calldetenes...
Si volem instal·lar, per exemple, un punt d'accès al terrat, la teulada, o en definitiva, un lloc relativament inaccessible, és probable que allà no hi hagi alimentació (corrent elèctrica). Tanmateix, ens convé que el punt d'accés estigui protegit de les inclemències meteorològiques, però a la vegada tan aprop de l'antena com sigui possible, ja que el cable de l'antena és en si mateix un atenuador de la senyal, i conseqüentment, la longitud de cable redueix la capacitat d'enviar i rebre senyal.
Fer passar no un, sinò dos cables (RJ45 i corrent elèctric) cap a l'antena no deixa també de ser un inconvenient.
En el meu cas, tinc el punt d'accès sobre una biga de fusta just sota la teulada. Queda ben discret, però allà no hi tenia corrent ni cap manera de portar-hi cables sense que es veiguèssin. Un encara podia arrivar relativament dissimulat, no pas dos.
La opció llavors és transportar la corrent a través del mateix cable de xarxa: Resulta que els cables d'ethernet tenen 6 fils petits, dels quals, en realitat, només s'en fan servir quatre. Això vol dir que podem fer servir els dos que queden lliures per transportar-hi també corrent contínua de baix voltatge amb el mateix cable per proporcionar corrent al punt d'accès.
L'únic que cal es que a cada cap del cable posem avans una caixeta que s'encarregui de separar de nou la xarxa de la corrent contínua.
Aquest mètode força pràctic en alguns cassos, està força documentat a internet, per exemple, si googlejes la primera que em surt, i que està molt ben ilustrada (amb fotos, diagrames, etc) és aquesta de la pàgina de New York Wireless.
Val a dir que aquest truc pot també ser pràctic per proporcionar alimentació elèctrica a altres coses, com ara routers, mòdems adsl, hubs... S'ha popularitzat tant que he vist després que amb el temps aquesta mena de caixetes que separen la senyal de xarxa de la corrent per trasnportar-la per un mateix cable es troven ara ja disponibles comercialment. Tanmateix és fàcil de fabricar-la un mateix fent servir una simple caixeta amb un connector RJ45 (com l'exemple que s'explica a NYwireless, no sóc un manetes del soldador i m'en vaig sortir). Això si, comprova bé el cable i tot el sistema amb un tester avans de posar-lo en marxa, si tens algun error corres el risc de xafar algun aparell.